El dictamen lamenta que el Pla de Millora Urbana del Sector La Seda-Estació Intermodal no hagi estat del tot sensible vers el valor històric del Carrer Major, i que no hagi tingut prou en compte la seva posada en valor.
“El carrer Major és el primer carrer del nucli urbà d’El Prat de Llobregat. Hi ha referències, àmpliament estudiades pels diversos historiadors i erudits locals, a la seva estructuració com a eix vertebrador d’un nucli de població des de principis del segle XVIII.
És un carrer fonamental per conèixer i explicar la naturalesa d’un projecte humà nascut i desenvolupat a l’interior d’un delta amb tots els avantatges i desavantatges que aquest fet ha comportat i que, sens dubte, ha conformat durant segles el que ha estat el tret característic de la població pratenca.
Un passeig per la història del carrer a través dels segles ens dóna una bona part de les claus econòmiques i demogràfiques del que ha estat i és El Prat de Llobregat.”
Així començava, tot just ha fet un any, la sessió organitzada per Amics d’El Prat al voltant de l’afecció del carrer Major en el context de la Modificació Puntual del PGM Sector La Seda – Estació Intermodal. Aquella taula rodona, que va comptar amb la participació de l’Associació de Veïns del Nucli Antic i que no va comptar amb la presència de cap representant de l’Ajuntament per declinació expressa d’aquest òrgan, va ser molt reeixida superant l’aforament ofert per la sala d’actes de l’Hotel d’Entitats del carrer Gaiter del Llobregat i va posar de manifest l’oposició d’una mostra de ciutadans a un projecte que consideraven insensible amb el respecte als elements històrics i patrimonials del nostre poble.
Des que es va fer públic el projecte, Amics d’El Prat s’ha posicionat clarament en contra del que s’anomena sector 3 i que afecta al Carrer Major, en la mesura que l’entitat ha considerat sempre que aquest carrer té una significació patrimonial particular que mereix una especial protecció i no la condemna al seu enderrocament per raons econòmic – urbanístiques sempre discutibles.
Aquesta posició va ser participada a l’Ajuntament mitjançant el corresponent escrit d’al·legacions al projecte en la seva fase d’exposició pública les quals varen ser desestimades en la seva integritat.
Tot i aquesta “derrota” l’entitat no es va desanimar i va recórrer a l’empara de la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat alertant sobre les conseqüències que té sobre el Carrer Major el “Projecte de Modificació Puntual del PGM. Entorn Estació Intermodal i Barri La Seda “, i va sotmetre a la seva consideració un conjunt de reflexions per tal que valorés com aquesta actuació afectava al patrimoni històric d’El Prat de Llobregat, i conèixer les garanties que es podien establir de cara a la seva preservació.
Després d’un àgil i eficaç procés d’investigació per part de la ponència encarregada d’estudiar l’alerta y un cop fets els debats corresponents en els que varen poder participar el regidor d’Urbanisme, Territori i Medi Ambient d’El Prat, senyor Sergi Alegre, Amics d’El Prat i l’Associació de Veïns el Nucli Antic,, la Comissió va dictaminar el següent:
1. La Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat lamenta que el Pla de Millora Urbana del Sector La Seda- Estació Intermodal no hagi estat del tot sensible vers el valor històric del Carrer Major, i que no hagi tingut prou en compte la seva posada en valor, amb una actuació que n’enderroca un tram i deixa la resta pendent d’una transformació insuficientment definida des del punt de vista patrimonial.
2. D’altra banda, amb l’enderroc de les fàbriques La Seda i Papelera s’han perdut dos elements de l’arqueologia industrial d’El Prat de primera importància, sense haver-se documentat suficientment la seva presència històrica.
3. No obstant, una vegada aprovada la planificació urbanística de la zona, la Comissió Cívica creu que encara és possible introduir elements pal·liatius que ajudin a recuperar la memòria del Carrer Major, allò que van ser les dues principals fàbriques d’El Prat, i la seva posada en valor. Per la qual cosa la Comissió Cívica del Patrimoni del Baix Llobregat demana:
a. La realització d’un estudi del tram afectat del Carrer Major, amb aixecaments planimètrics, seccions, alçades, tipus de paraments i altres mesures que documentin la realitat del Carrer Major en l’actualitat, així com dels vestigis primitius que puguin haver-se mantingut. Aquest estudi hauria de tenir continuïtat en altres trams de Carrer Major que puguin estar afectats en el futur.
b. Estudi de la relació funcional entre els carrers Major i Nicolás María de Urgoiti, amb les zones urbanes que es desenvoluparan al seu entorn. Definició d’alçades, relació amb els equipaments previstos, usos, mobiliari urbà, pavimentació i altres elements que permetin identificar visualment el caràcter històric del carrer i la seva traça, i no el rebaixin a un simple pas de vianants entre dues potents zones d’escala, gra i configuració clarament diferenciades del Carrer Major.
c. Documentar les fàbriques desaparegudes a partir de la planimetria existent , elements fotogràfics i memòria històrica. Documentar i qualificar els vestigis existents d’aquestes fàbriques com a Bé d’Interès Local: casa de l’enginyer de Papelera, escola de La Seda i altres elements que s’hagin conservat.
Aquest dictamen és la recompensa a un empeny que Amics d’El Prat, com a entitat compromesa amb la defensa del patrimoni etnològic de la nostra població, ha mantingut, manté i mantindrà de cara a que la línia estratègica d’avançar cap un model de ciutat i de territori més sostenible preconitzat en El pla d’acció Agenda 21 municipal no es quedi només en declaracions sinó que sigui efectivament traduïda en fets. Cal recordar que la legislació urbanística catalana (articles 3 i 9 del TRLU 1/2005) ja defineix el desenvolupament urbanístic sostenible quan diu que el planejament urbanístic haurà de “conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures” i que “el planejament urbanístic ha de preservar (…) el patrimoni cultural i la identitat dels municipis i ha d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions (…) no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.”
Amb aquest èxit ens preparem per abordar el proper objectiu: la recuperació del Centre Artesà.