En els temps actuals i en el context econòmic i social de l’àrea metropolitana de Barcelona, es podria arribar a pensar que no hi ha futur per un projecte d’aquesta mena. Res més lluny de la realitat.

El d’Amics d’El Prat és fonamentalment un projecte identitari des del moment que els fins de l’associació són la recerca i la promoció dels valors i dels trets culturals, artístics, paisatgístics i mediambientals que configuren la identitat d’El Prat de Llobregat. És lògic doncs que els elements bàsics al voltant dels quals gira el projecte siguin la recuperació i promoció del patrimoni històric, la protecció i defensa del patrimoni existent i la promoció de noves formes de participació ciutadana que generin el que ha de ser el patrimoni del futur.

El vertiginós ritme dels canvis i la transformació territorial del delta del Llobregat amenacen sens cap mena de dubte un projecte d’aquest tipus. No obstant, l’amenaça esdevé a l’hora l’oportunitat d’un rellançament de l’entitat cap el futur assolint el repte de no ser tan sols espectador dels canvis si no un element actiu en el procés en la mesura que es pretén ser un actor de referència en el procés de debat dels grans projectes infraestructurals, dinamitzar un procés de coneixement profund de la realitat social i econòmica del municipi i animar el debat de la sostenibilitat del desenvolupament.

Tot i la progressiva desindustrialització actual del municipi, l’entorn que ens envolta aporta noves oportunitats tant per la indústria com per a els serveis, per arrelar les seves activitats en el que ja és i serà encara més en el futur un punt logístic de primera magnitud. La necessitat de que aquest procés es desenvolupi sense que economia i ciutadania convisquin donant-se l’esquena l’un a l’altre en el municipi, és un altre dels papers que Amics d’El Prat pot i vol dur a terme per la via de ser un pont alternatiu de proximitat dels agents econòmics i socials a la ciutadania, oferir un canal de comunicació privilegiat absent d’ideologia política i generar la complicitat necessària entre el mon econòmic i industrial i el projecte etnològic de base.